El xiuxiueig secret de l’aigua

aigua _

Un dia de llàgrimes em passa millor amb una bona pluja. Quan sec prop de la finestra i sento aquella carícia humida sobre una terra solcada de ferides roents penso immediatament en la coïssor xiuxuejant de l’aigua oxigenada sobre els genolls pelats de quan tenia 5 anys. Sí feia mal, però netejava evitant un mal major.

Agraeixo a la pluja quan enten l’expressió d’un dolor enorme, que amb els meus ulls de dona no puc plorar. Llavors escola tanta aigua que renta el cor de totes les coses vives, juntament amb el meu, rugint secrets massa incrustats.

O també apareix en aquella tetera que xicla no sap si de desbordada o de feliç per haver complert la missió. Un vessament fèrtil, un agraïment, una abundància, una ralització, un cant a la vida.

Avui l’aigua va i ve de la meva mirada en una melodia estranya que convoca l’agraiment per les coses viscudes mentre atrevessa un dol silenciós cap a l’acceptació. És un riu que apareix i s’amaga però que inevitablement fa el seu curs, deixant anar, deixant allunyar la cançó que estimo sense força, acceptant que ja no té lloc aquí. Sé que quan plou així als meus ulls, un diluvi d’amor emergeix per les esquerdes, purificant-me amb el seu xiuxiueig secret, fent-me surar cap a un lloc més amable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s