Improvisem?

pianoAssegut al piano em va dir “improvisem?”. I des de fa un temps sempre dic que sí. No sé si hi ha una cosa més emocionant que cantar mentre escoltes atentament el moviment de l’altre. Bé, sí, ahir em va semblar que si: fer-ho escoltant una amistat retrobada.

La comunicació acompassava el moviment, i sorgia una coherència filla de l’ara i aquí a mig camí entre tu i jo. És molt més que la successió de notes més o menys encertades. És la foto de l’instant de cadascú compartint-se, donant-se i essent rebuda. Que autèntic escoltar-nos en un moment tant vibrant, sense previsions, sense encerts ni desajustos. Només la presència que desvetlla cada nota, el caràcter, el que ja és dins nostre. Bonic, bonic de debò.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s