Ser en el so: passejant per escenaris sonors

43a226caea4784525687f9be1422f8e4Les ones es propagaven com notícies llamineres. Com l’impacte de la pedra en l’aigua. Una comunicació plàcia i il·limitada, com quan l’onada arriba a acariciar la platja al seu ritme imperturvbable. S’explicava la matèria a través del frec d’uns vells bols tibetans.

S’obrien escenaris sonors, paisatges nous que intentava desxifrar, trobar-hi el terra, i anar enfilant, amb la veu, els graons d’alguna escala encara incerta. Quan el caminar temerós ja galopava confiat amunt i avall era hora de desballestar l’estabilitat trobada. De nou el colpeig  creava una nova harmonia que em precipitava a l’infinit. Els estels arran de nas per després setir-me  en la lenta i ingràvida caiguda, tornant a la pacient tasca de comprendre aquell lloc nou des de l’escolta.

Cada vegada més absorta en la dinàmica, la veu funcionava sense premeditació, com un impuls més enllà de les decisions que  pogués prendre. La ment – a cop de “desafines”,estàs perduda“, ” et desplomaràs” i alguns missatges una mica més cruels – mirava de posar-hi tants impediments com podia, sense cap efecte. Un magma acolorit espès i calent feia dibuixos dins el meu tòrax tenyint del seu to -a vegades amable, a vegades sever- la meva veu. Com en una empenta la veu sortia. I sortia tant sincera, d’un lloc tant intern, tant cert, que en aquell so jo hi era.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s