Karta Purakh o la meravella que m’habita

1306623000582_f(Àudio: Paradice Circus. Massive Attack)

A vegades em distrec fugint del que hi ha per no saber estar-hi. Invento que fantàstic seria viure amb temps per dedicar-me a cantar i prou, apartada del món, amb menys soroll, menys pantalles i menys de tot. La típica idea de l’hortet i la cabra que – desenganyem-nos –, al cap de 3 minuts,  no sento que em faci gens feliç.

Però, perquè buscar un lloc per desaparèixer quan puc ser, tenir-me, aquí, sense renunciar a res, aprenent a viure amb el batec de la Font polsant-me el pit? Per què pensar que hi ha un lloc més adequat que un altre per sentir la meravella que m’habita?

Karta Purakh ens recorda que no té cap sentit inventar distàncies entre la ballarina i la seva dansa. Cal la permanència de la creadora en la creació perquè tot funcioni. Si ella no hi és, simplement no hi ha moviment!! Ni cançó sense cantant. Ni jo mateixa sense la intel·ligència creativa que m’ha dut fins aquí. Oblidem-nos dels llocs adequats i simplement ballem, cantem i vivim comprenent que la creació i la criatura són com nines russes, l’una en l’altra, sempre aquí, ara. Dediquem-nos a sentir l’espurna de divinitat que som. La vida quotidiana serà el lloc extraordinari que és.

font: Osho, 1993, El verdadeo nombre, vol 1.pp.6-7.
Advertisements