Un secret indeterminat i feble

12038473_10206459147670866_4906190228245350256_nTinc estones d’un misteriós pronom feble indeterminat. “Ho”.  És ample i opac, i se m’asseu al bell mig entre un “no” i un “sé” que cada dia em fa més olor de fals topall, d’excusa. El pronom amb so d’ensurt, encara que el qualifiquin de dèbil i inconcret, em sembla acollir alguna cosa grossa, complexa, algún embolat que no m’atreveixo a concretar, un engranatge d’elements que deuen allotjar algun secret ben guardat. Voldria fer com Pennac amb els seus alumnes, a Mal de escuela: agafar el meu “ho” i obrir-lo en una dissecció escrupulosa, revisar-ne el contingut i sorgir-lo de nou per etiquetar-lo a la llum d’una nova comprensió feta -com a mínim- d’algun substantiu. Me’l respiro… i perdo les idees fugades i el gust d’abscència escoltant uns batecs que m’acosten a mig obrir-me la porteta del cor … Sorpresa! Determinat i vigorós… Eres aquí!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s