Tres mantres i una nit

0hhwr(Àudio: Raag Asa chant – Professor Surinder Singh)

Una nit de kirtan amb només 3 mantres pot ser tota una aventura.  Convertida en el meu propi bressol em sentia sostinguda per mi mateixa, abraçada a la vida… Quin regal d’amor acompanyar-me per fi per aquells meus carrers que tant havia evitat.  Quaranta minuts de profunda connexió a un Ek Ong Kar en Raag Asa i l’esperança s’obria camí, pas a pas, en un enorme “sí!” guiat per notes brillants, plenes d’expansió i determinació, assegudes sense rigidesa en la pulsació, avançant naturalment, sense perdre’s la fragancia del camí.

Satanam sonava en el desesperat trobar a faltar de Raag Majh. Enyorarant-me em retrobava autèntica. Prou de buscar en els altres el que no m’atreveixo a viure. Satnam, el meu jo veritable, senzill i bonic feia brillar una ànima castigada pel deisg insatisfet de ser estimada i d’estimar sense reserves.

El Raag Ramkali omplia l’aire del dolorós trànsit amb la serietat pròpia dels moments de rudesa que inevitablement hem de viure. I em duia literalment de la foscor a la llum. Wahe Guru. M’encenia en una llumeta blava i freda, tremolosa i sentia que transitava per la tristesa passant per la ira … i cap una llum secreta, antiga, impossible d’apagar. La respiració molt lenta i pesant assegurava cada pas,  per incòmode que em resultés. Dues hores de batalla en la foscor. Assaboria un estrany agraïment. El dolor desperta – em deia. I m’abraçava les cicatrius. Quan rebuig a aquell dolor … i que necessari per dur-me fins aquí.

Anuncis