El so de l’abscència

a37a86fed94582b0f0bc24ffcfb72f82

Fields of Gold – Anne Roos

Em tinc quan la lleugera carícia sap despertar-me en l’arpa interna un recital d’autenticitat només per mi. Afluixo el claviller mandibular i afino l’expressió del somiqueig a  la rialla, humitejant, si cal, una mica les cordes des dels ulls. Sona, tot plegat, preciosament greu. Greu de sever. Greu de digne. Greu de trobar-me davant la furiosa mentida. Greu d’un dràstic canvi d’altura. Tant greu que no seguiré per aquí.

Retiro la corda trencada amb delicadesa, doncs fins fa poc la volia creure d’or. Passo els dits sentint que hi falta. La cançó d’avui té menys notes. És el peculiar so de l’abscència.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s