Sobre l’enclusa


dibuixPour Les Oiseaux – Sylvain Chauveau

La conversa era ben estesa sobre l’enclusa demanant-me que agafés el martell. Que el prengués i anés esculpint-la amb el to i la força justes, capaces de modelar tota aquella rigidesa sense trencar l’estimadíssima peça.  Perquè ara era el torn de la realitat, l’hora d’imprimir-la-hi sense sentimentalismes que atenuessin la veritat. Era el moment de l’orfebreria, de ser la bona mà que converteix en joia tota aquella divagació.

Sentia tremolar-me el pols en una soledat protagonista i el pes del martell em semblava majúscul imaginant com havia de ser la justa mesura. Volia ser d’ajuda en aquell pas que recordava desagradable i la qüestió era si podria suportar el retruny sever de l’acer llampeguejant sota el martell,  si em seria possible mantenir l’equilibri del gest amb força i precisió quan el dolor de la veritat se li anés allotjant a la pell, quan  el gemec de la seva metamorfosi em recordaria tant la meva.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s