La tonada de l’enyor

0235ed24b674deb0ce580af906ad3aa2(Àudio Where Time Goes – Takahiro Kido)

L’aire conserva encara la olor d’algunes notes teves. Un escampall de paraules desfetes m’enterra els peus  i sento com es refreda la sala en aquesta decreixent tebior de foc apagat. Com ressonen les absències! L’hologràmic record de tu cantant tonteries a peu d’escala em fa somriure. I m’adono de l’enorme privilegi d’haver-te vist. Com t’enyoro podent ser.

El so de l’abscència

a37a86fed94582b0f0bc24ffcfb72f82

Fields of Gold – Anne Roos

Em tinc quan la lleugera carícia sap despertar-me en l’arpa interna un recital d’autenticitat només per mi. Afluixo el claviller mandibular i afino l’expressió del somiqueig a  la rialla, humitejant, si cal, una mica les cordes des dels ulls. Sona, tot plegat, preciosament greu. Greu de sever. Greu de digne. Greu de trobar-me davant la furiosa mentida. Greu d’un dràstic canvi d’altura. Tant greu que no seguiré per aquí.

Continua llegint

Nineta dels meus ulls

6676f1d4416dbef070f65316a363a745(Àudio Over there, it’s raining – Nils Frahm)

Volia perdre’m en l’òcul del meu propi bosc marí. Clavada davant el meu ull em percebia més enllà de la mirada. Volia enfonsar-m’hi sense cap indicació per redescobrir  la discreta fortuna que respirava sota aquell espès laberint d’algues. Havia sentit el batec d’algun tresor callat, invisible als pirates que de tant en tant em navegaven l’iris i que jo ja havia conegut de prop: purs bàrbars afamats d’espoli. Aquella aquàtica verdor despentinada em protegia un secret de perles tant recònditament amagat,  que, a estones, fins hi tot  jo sentia extraviat. I l’enyorava tant que en buscava  la pista. Una traça del pany, un diminut rastre de clau en el camí que empenyés la porta de la invidència i em deixés endevinar la fulgurant nineta dels meus ulls, aquella petita enorme riquesa dissimulada sota la quietud d’una opacitat asfàltica.

En les teves mans

Àudio: En les teves mans – BeSound (Enric Teruel i Laura Masó)
Aquella expressió meva de ” Enric, he tingut una idea” ens va portar al cap de res a prémer el REC confiant en què sabríem estar en la música, en l’entesa de les nostres melodies, en un ordre compartit que es construiria més enllà de la voluntat de cadascú. Escoltar i expressar … Ser.
En les teves mans” explica – amb una expressió tant sincera i espontània que encara em costa de creure – que la vida està sempre del nostre costat, que malgrat tots els “peròs”, no ens deixarà caure. Que – en algun moment – surt el sol. 

Des de la perspectiva del Naad

aa228f579f7ecadba2059fb226e2488bObservo l’experiència de les colònies musicals de l’Orquestra Jove de la Selva des  de la perspectiva del Naad, la prespectiva del so. 8 dies plens d’emocions. I si hi ha emocions, hi ha vida. I si hi ha vida hi ha Naad. Aquí la meva recerca de les 22 firmes emocionals  que fan oscil·lar la nostra expressió sonora vibrant en els diversos swars. Continua llegint

IOGA EN FAMÍLIA amb BeSound – Naad Yoga

Gràices Agambar! Som-hi!

AGAMBAR

IOGA EN FAMÍLIA

Dissabte tindrem l’oportunitat de tenir uns moments per connectar amb una mateixa, amb els que ens envolten, amb la natura , amb els infants, amb el nostre infant… una proposta de ioga i mediació en família que heu de tastar. Respirar, cantar, sentir… La Laura Masó de Besound – Naad Yoga ens acompanyarà en aquest meravellós i inesperat viatge a través de les ones sonores.

Llegiu-la en aquest article L’expressió de l’autenticitat….la meditació i l’autoconeixement amb infants i joves!!!

Fins dissabte.

View original post

L’expressió de l’autenticitat….la meditació i l’autoconeixement amb infants i joves!!!

Featured Image -- 660A #petitpedagog, el blog que mira el món amb ulls d’infant, avui hi ha penjat aquest article de #BeSound sobre què pot aportar als infants i joves un espai de meditació. No deixeu de fer una ullada més àmplia al blog … està ple de reflexions interessants!!

#petitpedagog...el món amb ulls d'infants!!!

“Mirava el meu nebot. Té dos anys i l’expressió sense esperes dels infants. “Aigua!” xiscla, connectat a la necessitat. Em va semblar tant real … Sense passat ni futur. Era una expressió purament de l’ara”.

Aquesta petita escena em va fer pensar molt sobre de quina manera – mentre anem vivint-  les persones perdem aquesta capacitat d’establir el contacte amb les coses que volem, des del present, des de la naturalitat. Quan i com comencem a funcionar menys autènticament, mantenint compromisos que ja no ens fan feliços, com si aquests haguessin de sustentar l’èxit de les nostres vides?

Recordo el moment en què m’havia de decantar per uns estudis o per uns altres. El meu cor demanava a crits literatura, art, música. El meu cap es deixava aconsellar per la por dels adults. Un embolic.

Avui ja sóc una adulta. Una adulta que es dedica al treball educatiu i…

View original post 355 more words