3/12 – Naad Yoga Kirtan

2El camino de Nanak está salpicado de canciones y flores. Todo lo que dijo, lo dijo en verso. Su camino fue dulce y pleno de melodías. [..] Nanak no practicó austeriades, ni meditación o yoga alguno. Sólo cantó, y cantando, llegó. Él cantó con todo su corazón y con toda su alma y cantó tanto que su cantar se convirtió en meditación: su cantar fué su purificación y su yoga. […] Lo importante no es lo que haces, sinó cuánto te involucras en ello.

(Osho, El verdadero nombre)

Continua llegint

Taller concierto con Sampuran Kaur – 3/12 en Girona – Cantando de corazón a corazón

1

El lenguaje del corazón es universal pués el sonido de las emociones es –  en realidad –  la materia prima de la música de la vida. Porqué … qué es cantar sinó expresar?

Hace 500 años un maestro de este arte, Guru Nanak,  encontró la clave para dominar esta comunicación. Estableció un sistema de Raags, de modos sonoros que, en ser cantados y escuchados, tenian el poder de modificar los estados de ánimo.

Y ésta es la tecnología que queremos compartir contigo en éste teller concierto de Naad Yoga  previsto para la mañana del 3 de diciembre en Girona (ArA Gestalt, C/Nou, 4), en el cual vamos a contar con la valiosísima presencia de Sampuran Kaur, profesora  de yoga del sonido en la escuela Raj Academy,  fundada por el Profesor Surinder Singh, nuestro maestro. Juntas, ella con su sarangi y yo con mi dilruba, os esperamos para compartir una mañana de cantos en el idioma más universal, el lenguaje del corazón. Continua llegint

Oportunitats per a la perla

imatge

(Àudio: Slow Down – Milosh)

S’esculpia silenciosa dins la closca, en l’alquímia secreta  del seu preciós verí nacrat.  La traumàtica visita era la oportunitat per a la perla, la ocasió de gestar una refulgència blanca des del  cor de la lesió. Anys de llustroses carícies iridescents assegurarien la metamorfosi. Pacient. Al fons. Endins. En silenci. Envernissant l’intrús d’afecte esdevenia artífex d’aquella incòmoda joia encastada a la pell, com un fermall d’escandalosa orfebreria. Era un miracle de simbiòtica transformació.

(il·lustració de Chema Madoz )

Només l’escolta

 

010959dddb71e5d9dfccc76c90f498b9(àudio: Pauri 23 Jap Ji – Veer Kaur & Guru Kaur)

M’agrada obrir els ulls i sentir les ninetes fugir-me corrent com  dues fures encuriosides a buscar pel món  les Teves pistes.  Et troben arreu. Surten volent comprendre , volent veure, … viure. I és en la pausa que descobreixen – a vegades només a mitges –  que cada cosa és  filla d’aquest Teu preciós llenguatge, d’aquesta natural retòrica que  canta la més excelsa bellesa des de l’interior i es manté pacient sigui quina sigui la nostra capacitat d’escoltar.  La composició no em pertany. Només amb l’escolta sé que em recolzes el somni.

 

M’adoro per com t’estimo

1390417c7e357801960b26cb3fbe45e5(Àudio :Butter and Eggs – Julian Lage & Chris Eldridge)

M’adoro per com t’estimo, podent ser en uns palmells de mans esteses, dues pistes verdes que acullen la  incerta direcció del teu vol. Em fascina el regal de cançó  d’amor naixent d’aquella meva deu, la veu de Déu banyant-me el cos per dins, vessant pels ulls, en la boca el crit i en la pell una enredada dansa de cabells embogits. M’encanto estimant-te així, sense atendre cap més tracte que no sigui el que mantic amb mi. Meravellant-me de sentir de nou el bulliciós batre d’ales d’un estol d’ocells rubí.  Sense permís ni restricció,  com el Sol que despresament  surt i regala la seva escalfor, m’aplaudeixo en el decret de les distàncies que no ens malmeten i la conformitat dels adéus que cuiden i preserven la meva capacitat d’estimar.

 

Després

7c28d7656469aa0770be38b2795704a9
(Àudio Solêr  – Otto Totland)

Quan veig lliscar cada alè nostre entre les afilades amenaces d’acer que belluguen els Teus dits, se’m fa cert l’ara. Perquè mentre vermella discorre pel tall d’aquell ferro esmolat jo planejo rumbs llunyans i dies llargs com un privilegi innat, com si aquest transcórrer de la vida em donés garanties d’assolir els futurs que imagino. Mai la possibilitat de la secció defintiva em resulta justa. No trobaria mai un bon moment per deixar de ser aquí si és el després qui em guarda la meravella, l’esclat de les més belles flors, la més emocionant simfonia. I així, enfocada en l’espera, em perdo més de mitja vida, deixant desfer l’aquí, l’ara, amb-sense tu, amb-sense mi, cavil·lant com de prodigiós serà aquell gloriós moment de després.

Significança

2019b2ca8dbc8acfa58bed522a5f59c1(Saving Us a Riot (Live) – Phoria)

Cada ínfima i anodina insignificança m’és – després d’aquest món de límits- una secreta porta a les profunditats, una localització en aquest circuit de camins nocturns banyats de lluna, un punt determinat en el gruixut teixit d’epidermis sobreposades que ressonen juntes en les enormes bambolines de la vida.

Així, la circumstància no em sembla inofensiva. La intranscendència li poso jo si menystinc cada “ara”, fent-lo estèril, ridícul, fill d’una mirada sorda.

Res és només el que sembla. I atenuada la ridiculesa, mentre mig espio com de fonda i misteriosa és la visió de la contemplació, vaig sabent-me en una més ampla existència.