30/12 – Meditació sonora a Girona. Canviem d’any amb consciència

meditacio-sonora-mataro-4( Vaar Asa – Profesor Surinder Singh )

Volem convidar-te a una trobada musical molt especial. El proper dia 30 de desembre volem ser moltes veus juntes per celebrar el nostre pas pel 2016 i  donar la benvinguda al 2017. Per fer-ho, farem sonar Raag Asa, una melodia que – per les fortes emocions d’inspiració i coratge que conté-  ens connecta amb la pròpia força oferint-nos la determinació necessària per avançar cap als nostres objectius. D’alguna manera podríem dir que amb Asa el fracàs no és una opció, així que vine a entrar amb força a al teu 2017!!

On? A ArA psicoteràpia, gestalt i relació ( C/Nou, 4 Principal, Girona).

Quan? El dia 30/12 a les 18:00h.

Què cal fer per participar-hi? Cal inscriure’s aquí.

Aquesta és una activitat gratuïta. 

 

Anuncis

Ser en el so: passejant per escenaris sonors

43a226caea4784525687f9be1422f8e4Les ones es propagaven com notícies llamineres. Com l’impacte de la pedra en l’aigua. Una comunicació plàcia i il·limitada, com quan l’onada arriba a acariciar la platja al seu ritme imperturvbable. S’explicava la matèria a través del frec d’uns vells bols tibetans.

S’obrien escenaris sonors, paisatges nous que intentava desxifrar, trobar-hi el terra, i anar enfilant, amb la veu, els graons d’alguna escala encara incerta. Quan el caminar temerós ja galopava confiat amunt i avall era hora de desballestar l’estabilitat trobada. De nou el colpeig  creava una nova harmonia que em precipitava a l’infinit. Els estels arran de nas per després setir-me  en la lenta i ingràvida caiguda, tornant a la pacient tasca de comprendre aquell lloc nou des de l’escolta.

Cada vegada més absorta en la dinàmica, la veu funcionava sense premeditació, com un impuls més enllà de les decisions que  pogués prendre. La ment – a cop de “desafines”,estàs perduda“, ” et desplomaràs” i alguns missatges una mica més cruels – mirava de posar-hi tants impediments com podia, sense cap efecte. Un magma acolorit espès i calent feia dibuixos dins el meu tòrax tenyint del seu to -a vegades amable, a vegades sever- la meva veu. Com en una empenta la veu sortia. I sortia tant sincera, d’un lloc tant intern, tant cert, que en aquell so jo hi era.