Continuant

Abandono.

Abandono perquè no hi poso el temps. O perquè no en tinc.

… perquè això no és el que jo esperava.

…  perquè no n’aprendré. Perquè no se’m dóna bé.

Abandono perquè ja no m’interessa.

Sovint, trio formes d’evitar la incomoditat que precedeix el canvi.  

En la ruta d’anar-me fent conscient se’m fa valuós passar per la incomoditat. Res canvia si no és necessari. No canvio de dieta fins que no m’avisa la meva salut. No canvio de postura fins que no em canso de l’actual. No canvio d’estratègia fins que ja no aconsegueixo els resultats desitjats. Entrar en el lloc on em costa estar possibilita sortir-ne amb  una nova forma doncs justament és en aquest lloc molest on hi  ha potencial  per a la transformació.  

Continua llegint
Anuncis

La clau daurada

9682791f435116c1d92d069611d26cfcDescobrir-me nuada en un embolic de cadenes i candaus. Per desfer-ho  potser em fa falta una clau. Sí, em fa falta. Quina clau pot ser? De Sol? de Fa? de ferro? Investigo. La busco a través del pany que vull obrir. Quin pany tant únic… S’ha de fer una clau a mida. A vegades queixant-me hi treballo llargament … és complexa, específica, concreta, desafiant. Amb el temps em sembla tenir-la … La provo. Com pesa! Em cau… La perdo. La trobo. Hi torno. I no entra! Em desespero… Penso que no ho aconseguiré. Amb els dies em calmo… no puc quedar-me aquí ara! Hi torno a treballar … l’afino. La poleixo fins que brilla. Tinc a les mans una clau daurada. Em sembla preciosa. M’acosto al pany. L’observo mig estimant-lo… si, ja el sento en mi naturalitzat. Agafo la clau. La sento més lleugera o potser de tant treballar-hi la meva mà s’ha acostumat al seu pes. L’hi emprovo. Sense Continua llegint