De vuit en vuit

let's change octave
Softly, Gently – Jon E. Amber

Esglaons enfilant ocataves. Tecla a tecla, sumo sons. Un camí de vida. Un dia hi salto buscant les estridències i un altre,  em sé immòbil, cultivant coratge per polsar la nota-artefacte que farà a miques les escales futueres, només pensades, inventades.

En ocasions faria tramposos salts, obviaria notes. En d’altres  …  voldria ser-hi sempre. Omissions i monotonies. Ni el  “mai” ni el “sempre” ajuden a la llibertat de la melodia. Amb mig somriure recordo que, de vuit en vuit, torno a l’inici. Que sempre em tinc en la fonamental. Que si em deixo aprendre en aquesta etapa d’ara,  en la següent, reviuré el grau per seguir contemplant els misteris de les coses que, des d’aquí, em sembla mig entendre. Això sí,  amb la vista més i més clara.

 

L’ombra de la repetició

471212ac9bb0c3384110ad1ce45db59dA mesura que repteixo i repeteixo, aquesta pauta se m’imprimeix en algun lloc intern. Hores de l’escala major, simple, cantada a ritme lent i sense esquerdes respiratòries van creant una ombra silenciosa que, amb el temps, després de molta pràctica, naturalitizo i faig present sense cap gest forçat.

Doncs, com podia pensar que anys de repetir-me que “no tinc un cos bonic” o que “no sóc prou bona per això o per a tu” o que “no mereixo aquesta o aquella altra cosa” no construirien realitat exactament de la mateixa manera? Continua llegint