EM SENT(r)O- presentacions 12/3 i 17/3

3Buscar la concentració per a realitzar les tasques que ens reclama el dia a dia no resulta sempre fàcil.  A vegades ens trobem – pel motiu que sigui – dispersos, poc presents, tant pendents de les coses que succeeixen  a fora, que oblidem la importància de les qüestions que tenen a veure amb els nostre dins. Com podem millorar la nostra capacitat de focalitzar, de centrar-nos, d’aprendre, d’encertar, de ser eficaços i eficients i, sobretot, feliços?

Respirar, entonar i escoltar música de manera conscient ens ajuda a trobar el punt de contacte entre aquestes dues dimensions, facilitant-me la sincronia del meu dins amb el meu fora.  Entenent que quan em sento, em centro, volem oferir-te aquest espai on aprendre tècniques sonores que posen en funcionament procediments cerebrals complexos incidint ràpidament en la
concentració. Continua llegint

Anuncis

Històries de carrers

nadis mapaEl mapa de la meva escorça té 72.000 camins invisiblement oberts. Hi transiten històries, acords, desordres, oposicions. Alguns “nos” que s’esllavissen i alguns “sis” no sempre clars. Hi tinc carrers i senyors carrers, diria. I també carrerons i passatges. N’hi ha alguns d’amples,  ben assolellats, plens de passos gairebé galopants, plens de ritme i de cabal, com si fossin el carrer per on desfila la Rua cada dia. D’altres són una autopista, un tram àgil i pràctic del qual en valoro bàsicament la velocitat. D’aquí aquí i fins allà. Però a mi els que m’agraden de debò , són els ombrívols, Continua llegint

Alimentant la pulsació

Sense títolRecordo sovint quan les persones savies que m’han acompanyat en aquests darrers temps plens de corbes, davant una situació difícil, incòmode o dolorosa em deien ” respira”. Jo no podia apreciar el valor d’aquelles indicacions fins fa ben poc. Què podia canvair? Doncs avui veig que tot.

Respirar em resulta el vehicle cap a la pulsació per excel·lència. És l’impuls que m’introdueix i em desplaça d’un estat a un altre. És la força pel bategar de la vida en l’ara.

Respirar ha alimentat el pulsar que m’orquestra desencadenant reaccions físiques, psicològiques i d’altres de molt més subtils afectant els meus centres energètics, obrint la porta a una nova dimensió del coneixement com pot ser la contemplació

Així mateix tampoc puc veure la pulsació només com una qüestió expressiva. Cada tipus de compàs (binari, ternari, d’amalgama, etc.) obre la porta a un món vibratori que, a través del seu propi caràcter, impacta deixant emprempta,  potenciant, reequilibrant o distorcionant el moviment natural als meus centres energètics.

Per aquest motiu em faig cas. Quan em ve de gust escoltar un so o una música en concret em considero sense qüestionaments perquè la dimensió més subtil de mi mateixa m’està demanant una pulsació determinada que em desplaçarà d’una situació a una altra, respiració a respiració, acompasant-me al pulsar d’aquest so, cap a un nou espai intern.

 

 

Ek Ong Kaar

Ek Ong Kaar _ BSIntuíem que era un bon dia i un bon lloc: “meditarem al pati” – vam decidir.

Les estores sobre les pedres encara calentes d’un sol que havia estat roent tot el dia ens sostenien prop del reflexe de l’aigua de la piscina. Els arbustos i una mica d’herba més enllà. Certament, el lloc convidava.

Però la bellesa de l’escenari descrit em va semblar ínfima al cap d’aglunes respiracions.

Es devetllava un espai fascinant que em conqueria des de fora cap a dins a cada respiració. Un primer rumor barrejat d’ocells i avions, riures infantils i alguna veïna.  Després, el vent … aquell calfred de moviment sobre l’escalfor d’un terra de foc sinver. Tot es va acompassar i podia sentir una orquestra de mil intèrprets posseïts per una dansa perenne. Melodia i ritme sense principi ni final. De ningú i de tothom. Plantes, marees, el cel i nosaltres mateixos vibrant en aquesta dialèctica de ressonància harmònica amb l’Univers …

Si observo el món, si segueixo el seu moviment i em deixo endur, llavors no hi ha divisió entre un mateix i l’Univers. Canta i afina’t en l’emoció de la melodia d’aquell dia. Sent l’Ek Ong Kaar, aquest “tots som un àtom d’un Univers enorme”, enllaça’t amb el Tot, sigues en la unió, en l’equil·libri i en l’agraiment per la grandesa de cada dia viscut. Sigue so.