Just després de dir

foto: Elisabetta ITALIANBARK -https://www.pinterest.es/italianbark/

He buscat silenci.  I no m’ha semblat trobar-ne en cap racó de muntanya solitària. Ni en cap platja secreta. Tampoc dins el temple més calmat i quiet que puguis imaginar.  Res, ni rastre … més aviat un escàndol de xivarri carregant-me el front.

En canvi si l’he anat descobrint després d’esquerdar l’hermetisme d’una pell gruixudíssima on em rebotaven les preguntes i les afirmacions de molts tons, ritmes i colors.   L’he vist just després de dir que si, que no, que prou, que ara, que mai, que potser, que marxis, que et quedis, que no ho sé, que tant sols, que trist, que feliç …

He buscat silenci i l’he trobat just després dir.

El mantra de la darrera cullerada

b1efd5e060cfbe213f6c790456efa2e6Acabats els cants per  obrir-me a l’abundància, penso: “feina feta”.  Ridícula. L’expressió gairebé m’eixorda.  “ FEINA FETA”?!!!  Què vol dir això!?… si segueixo en la falta, sentint fredor al cor i a la butxaca amb la desesperança pròpia de qui no aconsegueix fer-ho diferent!! En què he estat mentre cantava? Aquí no ha passat el miracle que esperava! En què he  invertit  el meu valuós temps de vida? …  Perquè m’he conformat amb executar instruccions al més pur estil “abracadabra”?  … Perquè canto, prego, visc, sense mi?

Avui exploro la possibilitat de passar de la cançó al mantra fent viva la oportunitat, sempre present, de tansitar de la Continua llegint